La vida darrere de l'aparador, a Primer Columna de Canal 21

Ja podeu veure l'entrevista d'avui amb Gustau Moreno al programa Primera Columna de Canal 21 Ebre, parlant del meu nou llibre La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), que es presenta el proper 30 de març, a les 8 del vespre, a la fàbrica de xocolates CREO.

Presentació de La vida darrere de l'aparador

El cartell de la presentació del meu nou llibre La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), que tindrà lloc el 30 de març, a les 8 del vespre.
En tractar-se d'un dietari simpàtic ambientat a diversos comerços de Tortosa, hem buscat un lloc adient i especial: la fàbrica de xocolates CREO.
Durant l'acte, faré una lectura teatralitzada d'algun fragment en col·laboració de Dolors Queralt, Sílvia Panisello i Emigdi Subirats.

La vida darrere de l'aparador (fragments)

Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a Òptica Forteza. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presenta el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO.
.

De seguida m’atrau un cartell de Multiópticas que ja m’havia cridat l’atenció en veure’l fa setmanes en una cartellera publicitària. El protagonitza un home madur, amb barba i, evidentment, ulleres, assegut amb un braç damunt la taula, en un posat elegant. La seva mirada és diferent d’altres models. Mostra certa sorpresa i astorament, com si hagués entrat algú per la porta que no esperava. Damunt la taula hi ha objecte que és un iman pels meus ulls: un llibre. Es distingeix el llom amb el títol: “How to atract woman.” No em negareu que aquesta imatge pot inspirar més d’un conte. Entre els eslógans de l’anunci, s’hi llegeix: “Totes les graduacions. Adaptació garantida. Juga. A totes les distàncies.” A què es refereixen? A les ulleres, o a les “womans”?

Comento amb Nati i Immaculada el què em suggereix l’anunci, i n’hi s’hi havien fixat. És normal, acostumem a no ser conscients del que tenim al costat.

Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la botiga de roba Castellà. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presenta el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO.
.

Una mare remena roba amb sa filla d’uns vuit anys, es gira, i assenyala els penjadors de l’altre costat, per a menys edat. “Mira, què xocotet!”, diu la mare. “Què mono!”, exclama la filla que ja s’ha fet gran. Veuen llunyans els anys en què li cabia aquella roba, i els sembla impossible el ràpid que tot passa. Una, la mare, potser sent nostàlgia del temps que mai no torna; l’altra, orgull.

La vida darrere de l'aparador (fragment)

Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la botiga d'electrodomèstics Moderhogar. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presenta el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO.
.

És estiu, i els ventiladors són uns dels reis de la temporada. Una dona en ve a comprar dos, iguals que els de l’any passat, “que fan un aire molt fresquet”, i els posarà a les habitacions. Parlen sobre els avantatges i inconvenients de l’aire condicionat a l’habitació: “A l’habitació? A la cuina, n’hi hauria d’haver! Si normalment cuinessin els hòmens, n’hi hauria a totes les cuines. Des de que els hòmens escuren els plats, es venen més rentaplats, i molts els vénen a comprar ells mateixos.”

La vida darrere de l'aparador (fragment)

Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la farmàcia coneguda com de la creu roja. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa.
.

Entra un altre client, un home gran, templat .

-Es pot?

-Com vulgui?

-Pos me’n torno.

Li pregunten com està la seva dona malalta.

-Malalta no, desmanegada. Va caure. Un braç i una cama trencats. Des del 92 que no havíem sortit de nit, i una que sortim...! I tot just davant la Puríssima, al carrer Montcada.

Demana les seves medecines. Les de la dona no cal, que està ingressada i li donen de tot.

-Així que ara fas d’amo de casa?

-Com que estic tot sol.

-Doncs ara et canto el teu.

-No cantis gaire fort.

-Si canto massa… Avui ja està mig núvol -. L’humor que no falti, ajuda a pair les desgràcies.

L’home té ganes de xerrar, es nota.

-Teníem programat l’estiu, amb los néts, i s’ha desfet tot- comenta amb to de resignació.

-Au, doncs, ànim.

I la dependenta li dóna un copet al braç. Humor, proximitat, tendresa. 

La vida darrere de l'aparador (fragments)

Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la merceria d'Isa Fando. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa.
.

I les dependentes, mare i filla, no paren de moure, obrir i tancar capses i capsetes. I si les parets de la botiga són plenes de lleixes, elles encara no paren d’entrar a buscar més capses a dins, el misteriós “dins”, que ja imagino com un univers paral·lel on s’hi deuen trobar restes de civilitzacions que es creien perdudes, o els secrets de l’eterna joventut. Però, tot i el tràfec que porten, estan en tot.

“Asunción!”, crida l’ama a una clienta a qui li toca el torn. Se saben el nom de la majoria, i també si n’hi ha alguna que sordeja més del compte, o si coixegen d’algun peu. Són petites enciclopèdies amb noms, mides, colors, gruixos... a la memòria.

A una altra clienta que veu vindre, i que devia fer una compra fa pocs dies, li pregunta: “de perletes, has fet curt? Doncs en buscarem més, no?”

Jo també busco perletes.