L'experiència e l'escriptor Jesús M. Tibauen quinze comerços de Tortosa. Sensacions que desperten els productes, converses agadafes al vol, records, reflexions... L'espectacle de la vida.
dijous, 27 d’abril de 2017
A la Fira del llibre de València
dijous, 20 d’abril de 2017
A Antena Caro
Entrevista radiofònica amb Conrad Duran per a Antena Caro Ràdio, i amb el cor dividit abans de Sant Jordi, parlant dels meus dos llibres, El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), i La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions).
Podeu escoltar l'entrevista en aquest enllaç.
dimecres, 19 d’abril de 2017
La vida darrere de l'aparador a la Cadena Ser Ebre
Nova entrevista a Cadena Ser Ebre amb Sílvia Tejedor per comentar diversos temes literàries on m'embarco. Parlem sobre:
- El meu nou llibre La vida darrere de l'aparador, d'Onada Edicions
-La IV Trobada d'escriptors de les Terres de l'Ebre que tindrà lloc el dissabte 22 d'abril, amb un esmorzar a les 9 del matí i un dinar a les 14.00, tots dos al Forn de la Canonja de Tortosa, organitzat pel col·lectiu diLLUMs d'Arts al forn, amb col·laboració de l'Ajuntament de Tortosa i Òmnium Cultural.
-Les trobrades mensuals dels diLLUMs d'Arts al forn
.
Podeu escoltar gravació en aquest enllaç.
dimarts, 18 d’abril de 2017
La vida darrere de l'aparador, recomanat a Surtdecasa
El digital Surtdecasa inclou el meu llibre La vida darrere de l'aparador entre les cinc recomanacions literàries d'aquest Sant Jordi.
Molt content pel ressò d'aquest llibre senzill, proper, humà, sincer, real, ambientat a comerços de Tortosa, però universal.
dilluns, 10 d’abril de 2017
Llegint La vida darrere de l'aparador
Lectura d'un fragment de La vida darrere de l'aparador, del capítol ambientat a Gascó.
diumenge, 9 d’abril de 2017
A la Fira Literària de Jesús
Dissabte vaig assistir a la XI Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, per tal de presentar el meu nou llibre La vida darrere de l'aparador. He participat a totes les edicions, que sempre són una bona excusa per trobar-se amb amics i amigues de lletres, i fer-ne de nous. Aquest cop, entre altres, he coincidit amb Ferran Cerdans, que per tercer any porta la seva parada de llibres artesans, amb Lola Salmeron i Marina Pallàs, que també presentaven els seus llibres, i també amb Baltasar Casanova, Cinta Arasa, Marta Tena, Emigdi Subirats, Nomeí Molinero...
dissabte, 8 d’abril de 2017
Signatura d'exemplars a Vall-de-roures
Aquest dijous 13 d'abril, a partir de les 6 de la tarda, trobada de tres escriptors ebrencs a la llibreria Serret de Vall-de-roures per a signar exemplars dels nostres últims llibres: Negre estalzí, de Francesca Aliern, L'incert alberg, de Josep Igual, i La vida darrere de l'aparador, de Jesús M. Tibau.
Serà una tarda agradable, segur, en companyia de tres amics i, a més, podent celebrar amb Octavi Serret que li hagi estat atorgada la Creu de Sant Jordi. . Ja us ho explicaré. Us deixo amb un fragment del tres llibres:
Serà una tarda agradable, segur, en companyia de tres amics i, a més, podent celebrar amb Octavi Serret que li hagi estat atorgada la Creu de Sant Jordi. . Ja us ho explicaré. Us deixo amb un fragment del tres llibres:
dijous, 6 d’abril de 2017
Ambients de La vida darrere de l'aparador
dimarts, 4 d’abril de 2017
A la XI Fira Literària Joan Cid i Mulet
Aquest dissabte participo, com cada any, a la XI Fira Lterària Joan Cid i Mulet de Jesús, on el dissabte al matí presentaré el meu nou llibre La vida darrere de l'aparador, d'Onada Edicions.
Us espero en aquesta cita anual.
dilluns, 3 d’abril de 2017
Agenda activitats
L'agenda d'activitats que tinc per davant:
.
.
5 d’abril. Presentació del llibre Amics per sempre, de Lluís-Anton Baulenas, a la Biblioteca d’Amposta.
6 d’abril. Presentació del llibre col·lectiu 40 Art i lletres, a l’Escola d’Art i Disseny de Tortosa.
8 d'abril. Presentació La vida darrere de l'aparador a la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús
8 d'abril. Presentació La vida darrere de l'aparador a la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús
13 d'abril. Tarda. Signatura de llibres a la llibreria Serret de Vall-de-roures, amb Francesca Aliern i Josep Igual.
18 d'abril. Dinar amb la premsa de Cossetània Edicions a Tarragona, per presentar El nostre pitjor enemic.
18 d'abril. Dinar amb la premsa de Cossetània Edicions a Tarragona, per presentar El nostre pitjor enemic.
21 d’abril, a les 11.30, visita a l’Institut de Roquetes.
21 d'abril, a les 19.00 , a Deltebre, presentació del llibre recull dels premis Terra de fang.
22 d'abril, esmorzar d'escriptors/es al Forn de la Canonja de Tortosa
29 d'abril. Presentació projecte literari i pictòric Viure, a la Fira del Vi de Falset
11 de maig, a les 20 hores, lectura de textos a L'Assoc de Tortosa
12 de maig, a les 19.30 hores. Presentació de La vida darrere de l'aparador a la Biblioteca de Móra la Nova.
19 de maig, a les 19.30. Presentació del llibre Gosadies, de Carme Andrade, a La 2 de Viladrich de Tortosa
27 de maig. a les 18.30 hores, presentació de El nostre pitjor enemic, a la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre
31 de maig, visita a l’Escola de Remolins.
21 d'abril, a les 19.00 , a Deltebre, presentació del llibre recull dels premis Terra de fang.
22 d'abril, esmorzar d'escriptors/es al Forn de la Canonja de Tortosa
29 d'abril. Presentació projecte literari i pictòric Viure, a la Fira del Vi de Falset
11 de maig, a les 20 hores, lectura de textos a L'Assoc de Tortosa
12 de maig, a les 19.30 hores. Presentació de La vida darrere de l'aparador a la Biblioteca de Móra la Nova.
19 de maig, a les 19.30. Presentació del llibre Gosadies, de Carme Andrade, a La 2 de Viladrich de Tortosa
27 de maig. a les 18.30 hores, presentació de El nostre pitjor enemic, a la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre
dissabte, 1 d’abril de 2017
Crònica de la presentació de La vida darrere de l'aparador
Crec que encara
em duren al rostre marques de felicitat del passat dijous, quan vam presentar
La vida darrere de l’aparador (Onada Edicions), a la fàbrica de xocolates CREO.
Porto més de
quinze anys participant en actes com aquest. No és fàcil, ni just, fer
comparacions, es perd la perspectiva, però afirmo convençut que aquesta ha estat
una de les millors presentacions, i gran part del mèrit es troba en la màgia
encomanadissa del lloc.
L’acte no comença
fins les vuit del vespre, però a les set ja sóc allí, impacient. Xavi Benet
acaba uns papers a l’oficina, tràmit d’última hora que tot petit empresari ha
de fer després d’una llarga jornada de treball. M’explica que a la tarda ha fet
dos passes per a ensenyar la fàbrica i es disculpa que porti una camiseta al
damunt, amb restes de xocolate. No, no són taques, sinó medalles. El fotografio
traient el cap a la porta de la fàbrica, en senyal d’una benvinguda que sento
sincera. Com a curiositat, m’ensenya un albarà de compra de publicitat dels
anys 50, al revers del qual apareix el nom d’una vintena de cinemes d’arreu de
la comarca: història i xocolate.
Col·loco al seu
lloc les cadires que ha portat la
Brigada.
Arriba el primer
dels col·laboradors de l’acte, l’Emigdi Subirats, que no havia estat mai a la
fàbrica i cau seduït de seguida, i comença a fotografiar-ho tot.
I Ferran Bel,
l’alcalde, que excusa la seva assistència, però que fa una parada a mig camí
entre la tornada de Madrid i un viatge a Barcelona aquell mateix vespre, per
passar a saludar-nos. Però deixa la representació institucional en les bones
mans de Dolors Queralt, regidora de Cultura i amiga.
I ja és un no
parar de gent, alguns i algunes dels diLLUMS d’arts al forn, o del Club de
Lectura, o de les botigues que apareixen al llibre, que rebem acompanyats de l’olor de xocolate
que a ningú passa per alt. Miquel Àngel Pradilla, d’Onada Edicions, fa esment a
records d’infantesa associats a aquest gust inconfusible, i confessa que porta
una comanda de productes.
Amb Ricardo
Gascón, Emigidi i Dolors Queralt, aprofitem per a arrodonir serrells d’una
activitat que durem a terme per Sant Jordi, i ja amb la Sílvia Panisello , assagem en un
racó, a peu dret i acceleradament, la lectura de fragments que farem al final.
Demano que
comencem aviat, perquè no hi ha prou cadires (només n’havíem demanat vint
perquè l’espai no és gaire gran) i molta gent s’està dreta.
Comença Miquel
Àngel, explica l’esperit i les motivacions d’Onada Edicions, territori des del
territori amb vocació universal, pluja fina que va amarant de saó cultural, des
de la humilitat, però amb treball, constància i rigor. I parla del meu estil
que tendeix a la brevetat, de la capacitat de dir molt en poques paraules, i fa
referència als anys llunyans de la nostra coneixença, a la residència Sant
Jordi, a finals dels setanta, i de la música que ell, com a educador, posava
als matins per a despertar-nos; la recordo perfectament.
Dolors Queralt
parla de l’aportació insitucional que, en aquest cas, no es redueix a l’àrea de
Cultura, sinó que implica també la de Comerç, però les seves paraules no són
només protocol·làries; ens coneixem de fa una pila d’anys, i ens tenim
confiança i estima mútua.
I arriba el meu
torn, i no em cansaria de donar gràcies: a l’editorial, a l’ajuntament, a la
vida per tot el que m’ha donat, a la literatura per donar-me unes eines que em
permeten gaudir de la vida per duplicat, a la Sílvia , l’Emigdi i la Dolors , sempre disposats a
col·laborar, sempre incondicionalment, sempre amb entusiasme, i a Xavi Benet i
CREO, per oferir-nos el seu espai ple de sensacions.
Parlo de com ha
sorgit la idea del llibre, de la meva evolució dels contes al dietarisme, de
com abans pessigava gestos i detalls del món real, que anotava en una
llibreteta per a embolicar-los després de ficció, i de com ara veig innecessari
afegir-hi res més, de com m’admira que explicar la realitat a través de la meva
mirada ja desperta bellesa i emoció. Començo a repassar els comerços que
apareixen al llibre, i m’he d’aturar, emocionat, en nomenar Pla Natal, on la
màgia es féu vida fa vuit anys, i ha de continuar Miquel Àngel.
Ja refet, explico
que, com a regal, i perquè els contes mai no m’abandonen, n’he escrit un dedicat a xocolates CREO, i el llegeixo.
Per a acabar,
juntament amb Sílvia Panisello, Dolors Queralt i Emigdi Subirats, a qui he
demanat que posin veu a les persones/personatges, llegim tres fragments del
llibre, entre divertits, i humans, entre senzills i profunds. Pels somriures de
complicitat, dedueixo que molts dels assistents s’hi senten identificats.
Al darrere
nostre, una antiga màquina de fer sucre impalpable.
Literatura i
l’espectacle de la vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)